A part de les diferències entre la llengua, tradició, religió o forma de vestir entre les diferents cultures, també la gastronomia és un element cultural diferenciador. Només te n’adones que els hàbits alimentaris típics que fas habitualment formen part de tu mateix quan els compares amb els d’un altre país.
Això és el que m’està passant a mi aquest any. Compartir pis amb gent d’Erasmus m’ha fet adonar que la meva dieta, que la trobo tant corrent, no ho és per altres nacionalitats. Hi ha aliments que nosaltres trobem natural menjar i a altres països no són comuns.
Tot va començar quan a la nostra companya de pis, d’Eslovàquia, li vam preparar un sopar Català-Espanyol. El sopar va consistir en pa amb tomàquet amb embotits (pernil salat, dolç, bull…) i una truita de patates. Ella ho va trobar tot deliciós i ens va comentar que a Eslovàquia, evidentment, no mengen pa amb tomàquet i que els entrepans se’ls mengen amb mantega.
A Anglaterra també tenen una dieta diferent. Quan hi vaig anar de viatge amb l’escola, la família en la qual estava va fer esforços perquè ens trobéssim com a casa i ens preparaven verdures com ara mongetes, pèsols… però això sí, tot acompanyat amb ketxup. I el pícnic per dinar consistia en una bossa de patates, dos entrepans de mantega o paté, una ampolla d’aigua amb gas i un iogurt. A França, els entrepans també estan acompanyats de mantega.
Un altra dia a la meva companya eslovaca li vaig deixar provar el caldo amb galets farcits que prepara la meva mare. El va trobar molt bo, però quan li vam explicar que de vegades al caldo si posa una pota de pernil per fer gustet va deixar de fer-li gràcia. I és que va veure com tallaven el pernil directament de la pota en un restaurant i li va fer molta angunia. Des d’aquell dia ja no va provar més el pernil.
Això és el que més em va cridar l’atenció. Nosaltres aquí mengem conill, vedella, xais...sense pensar-nos-ho, però hi ha cultures a on aquests animals no es mengen o perquè va en contra de la seva religió o per motius culturals. Per exemple, quan al desembre li vam fer una entrevista a Thubten Wanchen, president de la casa del Tíbet de Barcelona, ens va comentar que quan va arribar aquí el que més li va cridar l’atenció van ser les gambes, amb els seus bigotis i que la gent menjava amb tanta afició. O per exemple, els marroquins no mengen porc ni els indis vaques per motius religiosos.
Un dia la nostra companya eslovaca ens va portar un formatge típic d’allà (a la foto). Era boníssim. En aquest semestre hem intercanviat gustos gastronòmics. M’agrada provar aliments nous, aliments típics d’altres països. Trobo que la cultura gastronòmica és molt interessant tot i que quan estàs lluny de casa trobes a faltar el pa amb tomàquet, el caldo, les verdures bullides i tot el que menges normalment.
I quan diem que la “dieta mediterrània és la millor de totes” potser no és del tot cert. Potser ho serà per motius de salut però per motius culturals totes les dietes haurien de ser les millors perquè totes són diferents i per això úniques.
Això és el que m’està passant a mi aquest any. Compartir pis amb gent d’Erasmus m’ha fet adonar que la meva dieta, que la trobo tant corrent, no ho és per altres nacionalitats. Hi ha aliments que nosaltres trobem natural menjar i a altres països no són comuns.
Tot va començar quan a la nostra companya de pis, d’Eslovàquia, li vam preparar un sopar Català-Espanyol. El sopar va consistir en pa amb tomàquet amb embotits (pernil salat, dolç, bull…) i una truita de patates. Ella ho va trobar tot deliciós i ens va comentar que a Eslovàquia, evidentment, no mengen pa amb tomàquet i que els entrepans se’ls mengen amb mantega.
A Anglaterra també tenen una dieta diferent. Quan hi vaig anar de viatge amb l’escola, la família en la qual estava va fer esforços perquè ens trobéssim com a casa i ens preparaven verdures com ara mongetes, pèsols… però això sí, tot acompanyat amb ketxup. I el pícnic per dinar consistia en una bossa de patates, dos entrepans de mantega o paté, una ampolla d’aigua amb gas i un iogurt. A França, els entrepans també estan acompanyats de mantega.
Un altra dia a la meva companya eslovaca li vaig deixar provar el caldo amb galets farcits que prepara la meva mare. El va trobar molt bo, però quan li vam explicar que de vegades al caldo si posa una pota de pernil per fer gustet va deixar de fer-li gràcia. I és que va veure com tallaven el pernil directament de la pota en un restaurant i li va fer molta angunia. Des d’aquell dia ja no va provar més el pernil.
Això és el que més em va cridar l’atenció. Nosaltres aquí mengem conill, vedella, xais...sense pensar-nos-ho, però hi ha cultures a on aquests animals no es mengen o perquè va en contra de la seva religió o per motius culturals. Per exemple, quan al desembre li vam fer una entrevista a Thubten Wanchen, president de la casa del Tíbet de Barcelona, ens va comentar que quan va arribar aquí el que més li va cridar l’atenció van ser les gambes, amb els seus bigotis i que la gent menjava amb tanta afició. O per exemple, els marroquins no mengen porc ni els indis vaques per motius religiosos.
Un dia la nostra companya eslovaca ens va portar un formatge típic d’allà (a la foto). Era boníssim. En aquest semestre hem intercanviat gustos gastronòmics. M’agrada provar aliments nous, aliments típics d’altres països. Trobo que la cultura gastronòmica és molt interessant tot i que quan estàs lluny de casa trobes a faltar el pa amb tomàquet, el caldo, les verdures bullides i tot el que menges normalment.
I quan diem que la “dieta mediterrània és la millor de totes” potser no és del tot cert. Potser ho serà per motius de salut però per motius culturals totes les dietes haurien de ser les millors perquè totes són diferents i per això úniques.
