Els suplements culturals en els diaris són molt habituals avui en dia. De fet, són tant populars pel fet que a la nostra societat hi existeix una cultura de l’oci molt elevada. La gent vol omplir el seu temps d’oci i per això es deixa aconsellar pels comunicadors culturals dels suplements culturals dels diaris.
Per exemple el suplement de cultura del diari El País, Babelia, hi pots trobar informació dels diferents àmbits de cultura: música, art, cinema i literatura. A primer cop de vista aquest suplement té una estructura una mica ambigua ja que no es veu una secció específica a on es parli dels àmbits concrets esmentats. A mesura que vas avançant observes que sí que hi ha una secció anomenada art a on inclou informació de música, exposicions d’art, cinema, teatre i DVD. Per tant, aquest suplement té una visió d’art que es redueix a aquests aspectes. Tan sols hi ha informació d’aquests aspectes i no del terme general que podria ser la cultura.
La informació d’aquest suplement s’ofereix en forma de reportatges, perfils, cròniques i entrevistes. La crítica és el gènere més comú que hi apareix de donar informació sobre les obres culturals. La crítica en el món de la cultura és molt important, ja que, contribueix a la opinió de la societat. Tot i així, no crec que una revista de cultura s’hagi de reduir en només crítiques, ja que la informació en forma de notícia també és important.
Pel que fa al llenguatge utilitzat, segons quins col·laboradors utilitzen un llenguatge molt especialitzat i donen per suposades diverses informacions que els lectors no tenen per a què conèixer. Això entra en contradicció amb el tipus de revista que és, ja que si es tracta d’un suplement destinat al públic en general i per tant, no hauria de ser així.
En general, crec que el suplement de cultura de El País, Babelia, és un suplement que segueix el tipus d’estil de suplements que hi ha actualment. Aquest suplement es centra molt en els àmbits de cultura generalistes que estan relacionats amb el món de l’oci com són el cinema, el teatre i la literatura i per tant, no té una visió global de la cultura.
Per exemple el suplement de cultura del diari El País, Babelia, hi pots trobar informació dels diferents àmbits de cultura: música, art, cinema i literatura. A primer cop de vista aquest suplement té una estructura una mica ambigua ja que no es veu una secció específica a on es parli dels àmbits concrets esmentats. A mesura que vas avançant observes que sí que hi ha una secció anomenada art a on inclou informació de música, exposicions d’art, cinema, teatre i DVD. Per tant, aquest suplement té una visió d’art que es redueix a aquests aspectes. Tan sols hi ha informació d’aquests aspectes i no del terme general que podria ser la cultura.
La informació d’aquest suplement s’ofereix en forma de reportatges, perfils, cròniques i entrevistes. La crítica és el gènere més comú que hi apareix de donar informació sobre les obres culturals. La crítica en el món de la cultura és molt important, ja que, contribueix a la opinió de la societat. Tot i així, no crec que una revista de cultura s’hagi de reduir en només crítiques, ja que la informació en forma de notícia també és important.
Pel que fa al llenguatge utilitzat, segons quins col·laboradors utilitzen un llenguatge molt especialitzat i donen per suposades diverses informacions que els lectors no tenen per a què conèixer. Això entra en contradicció amb el tipus de revista que és, ja que si es tracta d’un suplement destinat al públic en general i per tant, no hauria de ser així.
En general, crec que el suplement de cultura de El País, Babelia, és un suplement que segueix el tipus d’estil de suplements que hi ha actualment. Aquest suplement es centra molt en els àmbits de cultura generalistes que estan relacionats amb el món de l’oci com són el cinema, el teatre i la literatura i per tant, no té una visió global de la cultura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada