Com anar al cel i tornar

L’any passat Els Pets, van treure el seu onzè disc anomenat “Com anar al cel i tornar”. Aquest disc del grup de rock Català va aconseguir ser un dels més reconeguts durant l’any passat.

El primer single va ser "XL" una cançó que es reivindicava la nova cultura de la bellesa. Seguidament l’altra single va ser la titulada igual que el mateix disc: “Com anar al cel i tornar”, que explica com se sent el final d’una història d’amor. Aquests dos singles van sonar durant tot el 2007 a les ràdios de Catalunya. Actualment encara es poden escoltar, cosa que significa que els Pets segueixen sent un referent de música en Català i que segueixen tenint un grup de seguidors incondicionals.

A tot el repertori es poden trobar cançons amb molta tendresa com la que Lluís Gabaldà dedica al seu fill (Valset”) o una carta de suïcidi d’un home d’avançada edat (“Faig saber”) A més, el tema de la vellesa com a grup oblidat per la societat, torna a aparèixer amb la cançó: “ningú”.

Després del disc “d’Agost” del 2004, “Com anar al cel i tornar”, continua la mateixa línia marcada pel grup des que van començar el 1989.

Pels que no sabeu qui són Els Pets podeu visitar la seva pàgina web oficial: http://www.elspets.cat/

Endinsa’t en el món dels còmics

Avui he descobert una pàgina web que conté informació sobre tot el què vulguis saber dels còmics. La pàgina web és www.tebeosfera.com/new. En aquesta pàgina hi pots trobar des de l’actualitat d’aquest món passant per llistes d’autors o obres, fins a un catàleg visual d’obres de còmics a Espanya. La pàgina, però, encara està en construcció. Quan estigui del tot completada serà un gran espai per visitar.

Una manera de dinamitzar el teatre Amateur d’Osona

La Coordinadora de Grups Amateurs de Teatre de la Comarca d’Osona va sorgir l’any 96, quan es van fer les jornades dedicades al teatre i la dansa del Congrés de Cultura d’Osona. A partir de llavors el Teatre Centre d’Osona i diversos Grups va tirar endavant.

L’objectiu principal d’aquesta associació és la de dinamitzar el teatre no professional a les comarques d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès. I de moment ho estan aconseguint, ja que, hi ha 20 grups de teatre amateur d’aquestes comarques associats a la Coordinadora.

Els grups associats són els següents: AGRUPACIÓ TEATRAL SENTFORES, de la guixa. AMICS DE BELENYÀ, d’Hostalets de Balenyà. ARA TEATRE ?, de Santa Eugènia de Berga. ARCS ESTUDI, de Taradell. BAMBOLINA TEATRE, de Vic. GALL, de Prats de Lluçanès. GEC, de Centelles. GOTTIC de Taradell. GRUP TEATRE SANT HIPÒLIT, de Sant Hipòlit de Voltregà. LA GUARDERIA, de Balenyà. L´ANFITEATRE, de Manlleu.

L’activitat més popular que dur a terme la Coordinadora és, la Trobada de Grups Amateurs d’Osona que ha tingut lloc del divendres 16 de maig fins el diumenge 18 de maig. Durant aquests dies s’han pogut veure diferents obres de teatre, teatre al carrer, música, dansa i la gran penjada. La trobada d’aquest any ha estat dedicada als autors contemporanis. Per aquest motiu, l’organització va presentar una producció pròpia de l’obra “Pedra de Tartera”, adaptació de la novel·la de Maria Barbal.
També, en conveni amb la Sala Beckett, hi havia l’exposició d’autors contemporanis.

A més a més, també organitza altres activitats com el concurs literari d’obres de teatre d’autors osonencs, la mostra o diferents publicacions. Una d’aquestes publicacions és la revista trimestral “Molta merda!” que s’edita conjuntament amb l’Institut del Teatre de Vic. Es titula “Molta merda!” com a símbol del crit de guerra de la gent de la faràndula quan es desitgen sort. És una eina per contribuir a la comunicació entre les persones i grups de Teatre i fa possible que tothom pugui conèixer qui som i què fem. A part d’una revista fan una col·lecció de llibres anomenada “Els llibres de l’apuntador” que s’ha realitzat amb la intensió de perpetuar per escrit els textos literaris premiats en el premi d’Obres de Teatre.

Si voleu informar-vos de les activitats de la Coordinadora de Grups Amateurs de teatre de la Comarca d’Osona, podeu consultar la seva pàgina web: http://www.coteatre.ca/inici.htm

Manlleu acull una exposició de fotografies de dansa

El passat 3 de maig es va inaugurar una mostra de fotografies de dansa de la jove escultora i fotògrafa navarresa, Arantxa Solé titulada “El diálogo de los cuerpos”. L’exposició es podrà veure fins el 25 de maig a la Sala Can Patalarga de Manlleu. Està organitzada pel Col•lectiu d’Artistes La Solitària conjuntament amb el Si-dral.

En l’exposició l’artista fixa gestos i moviment determinats de diferents ballarins i coreografies. L’artista té l’objectiu és captar, d’alguna manera, part de l’essència de cadascun d’ells, intentant també mostrar el diàleg que té lloc entre aquests cossos.

Arantxa Solé va néixer a França i està estudiant actualment Belles Arts a Barcelona. Ha estat fotògrafa oficial en diversos esdeveniments de dansa, com ara de la mostra de ball flamenc de l’escola “Takatá” al 2006, del projecte de dansa contemporània “Tan solas como esta noche” o del “Festival de Titelles de Lleida” (maig 2004)

L’escultora ja havia exposat a Manlleu a finals del 2006 i principis de 2007 amb l’exposició col•lectiva titulada “Trobant espais de pensament”. “El diálogo de los cuerpos” també es va poder veure a Manresa.

Omple’t d’Oxigen!

Oxigen és el novè i l’últim disc de Gossos. Un disc on el grup manresà ha re-inventat la seva música i l’ha adaptat al segle XXI. Oxigen és un disc fresc que porta aires nous. Pop, rock, reggae, hip-hop i electrònica és el que ara sona de la mà de Gossos. Tot i aquesta nova forma no deixa de ser 100% Gossos. Un disc que sorprèn a aquells que han escoltat des de sempre a Gossos des de fa 15 anys.
A més, el disc compte amb una col·laboració de Dani Macaco a la cançó, Corren.
15 cançons d’estils nous i actuals t’ompliran d’oxigen.

Un matí de danses tradicionals

Tona acull cada dilluns de segona pasqua al matí la seva festa més reconeguda. Faldilles de flors i barretines ballen al compàs de músiques tradicionals. L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell omple de gent el Pavelló.

Som dilluns de segona pasqua i a Tona es respira aire de festa. En aquest dia es celebra l’aplec de la rosa a Lurdes i al Castell, una festa que tots els tonencs i tonenques estimen i viuen en intensitat.

A les 12 del matí com cada any, els nens i nenes de l’esbart fan el seu recital de ballets. Aquest any, però, per culpa del mal temps, en lloc de la plaça major, on sempre es feia, s’ha habilitat el pavelló. Tot i això, l’ambient de gresca es segueix respirant igualment.

El pavelló estar ple a vessar. La gent estar repartida per les grades, asseguda a les cadires del voltant de la rotllana a on els dansaires ballaran o dretes a algun lloc a on hi hagi un forat per poder veure la ballada.

Nens, nenes, nois, noies, porten posats els tradicionals vestits de catalanet i catalaneta: faldilles de flors, faixes, mitgetes, davantals i barretines.

A la tribuna, la rosariaire major d’aquest any, Cristina Blancafort , l’alcalde i tots els regidors conversen esperant que els dansaires omplin la rotllana de festa. Abans però, Pilarín Bayés, la pregonera d’aquest 66è Aplec, fa unes breus paraules d’agraïment i d’orgull envers aquest cos de dansa de Tona.

Una filera de parelles de dansaires apareix galopant amb la música del ball de gitanes de fons i s’introdueix a la rotllana. El públic aplaudeix amb força. Comença l’espectacle!

Grups de dansaires distribuïts per edats, a partir de 2 anys, van dansant balls tradicionals, com el ball de bastons, el ball de cascavells o el ball de les rentadores.

El ball, però, que més esperen els espectadors, és el ball de gitanes de Rubí. Un ball que té una durada d’un quart d’hora i que dansaires i públic viuen amb gran intensitat. Una senyora comenta amb la del costat que “és el ball més maco” i algú més enllà que “quina força que tenen els dansaires!”. Només un “didalet” de menta, serveix per a què els dansaires puguin fer un descans, molt agraït.

El moment més divertit el posen els més petits de l’Esbart. Nens i nenes de dos anys ballen el ball del Patatuf. Alguns es posen a plorar, d’altres ballen seguin els passos i d’altres busquen la seva parella que ha marxat a saludar als seus pares o avis.

Un altre ball esperat per a tothom és el ball de la rosa de Tona. Com diu el comentarista, és un ball típic i únic de Tona que es balla amb una rosa. És un ball tranquil i molt bonic que serveix sempre, per posar punt i final a aquest recital. Amb els dansaires assenyalen el turó del castell de Tona, la gent aplaudint amb força i la rosariaire abraçant els seus companys d’Esbart, la ballada s’ha acabat. Ens haurem d’esperar, fins l’any que ve!

Fer La Contra: humanisme i cultura a l'entrevista de personatge. Víctor Amela

La conferència començava a les 12:30 del migdia però a les 12 ja hi havia més de la meitat dels seients de la Sala de Graus ocupats. La majoria dels assistents anaven a veure la conferència de Víctor Amela perquè tenien una predisposició especial cap aquest periodista.

Víctor Amela va començar la conferència puntual. Una conferència que més aviat semblava un diàleg entre ell, el moderador i els oients, a on va explicar per què les entrevistes de la contra de la Vanguardia havien aconseguit perdurar durant deu anys.

La seva secció va començar el 13 de gener del 1998 amb la por que algun dia s’acabarien els personatges a qui entrevistar. Durant aquests deu anys, 3600 personatges ja han passat per La Contra de la Vanguardia cosa que els ha fet adonar que els personatges mai s’acaben. I és que els personatges de La Contra no són personatges mediàtics sinó que tot el contrari, no són coneguts. I això segons Amela és “l’encert de la Contra”, transmetre “la història d’algú que no hagués dedicat ni una columna”.

La Contra va anar continuant gràcies també, a la llibertat que els va donar el nou director que segons ell va ser tot un privilegi.

Amela va explicar la tasca que fa per realitzar les entrevistes a la Contra. Va dir que primer el que fa és seleccionar de prop de 70 mails que rep cada dia. D’aquests la meitat són propostes i d’aquestes el 90% són rebutjats. Per escollir una proposta “no hi ha raó objectivable, no hi ha criteri, és pura intuïció, va dir Amela.

Un cop escollida una proposta el que s’ha de fer és entrevistar. Amela dedica una hora a l’entrevista a on realitza entre 10 i 20 preguntes. A l’hora de redactar Amela va donar una sèrie de consells com per exemple: “transmetre el caràcter del personatge”, comprensió i compressió”, és a dir, no fer com un taquígraf que escriu tot el que diu el personatge, sinó resumir-ho i fer-ho comprensible. També va explicar que “la missió del periodista és la de fer comprensible un missatge fosc”.

Amela també va explicar algunes anècdotes o curiositats de les seves entrevistes. Per exemple, en una li van explicar d’on venia l’expressió “estàs a la lluna de Valencia”.
Va ser una conferència divertida i profitosa des del punt de vista periodístic.