La conferència començava a les 12:30 del migdia però a les 12 ja hi havia més de la meitat dels seients de la Sala de Graus ocupats. La majoria dels assistents anaven a veure la conferència de Víctor Amela perquè tenien una predisposició especial cap aquest periodista.
Víctor Amela va començar la conferència puntual. Una conferència que més aviat semblava un diàleg entre ell, el moderador i els oients, a on va explicar per què les entrevistes de la contra de la Vanguardia havien aconseguit perdurar durant deu anys.
La seva secció va començar el 13 de gener del 1998 amb la por que algun dia s’acabarien els personatges a qui entrevistar. Durant aquests deu anys, 3600 personatges ja han passat per La Contra de la Vanguardia cosa que els ha fet adonar que els personatges mai s’acaben. I és que els personatges de La Contra no són personatges mediàtics sinó que tot el contrari, no són coneguts. I això segons Amela és “l’encert de la Contra”, transmetre “la història d’algú que no hagués dedicat ni una columna”.
La Contra va anar continuant gràcies també, a la llibertat que els va donar el nou director que segons ell va ser tot un privilegi.
Amela va explicar la tasca que fa per realitzar les entrevistes a la Contra. Va dir que primer el que fa és seleccionar de prop de 70 mails que rep cada dia. D’aquests la meitat són propostes i d’aquestes el 90% són rebutjats. Per escollir una proposta “no hi ha raó objectivable, no hi ha criteri, és pura intuïció, va dir Amela.
Un cop escollida una proposta el que s’ha de fer és entrevistar. Amela dedica una hora a l’entrevista a on realitza entre 10 i 20 preguntes. A l’hora de redactar Amela va donar una sèrie de consells com per exemple: “transmetre el caràcter del personatge”, comprensió i compressió”, és a dir, no fer com un taquígraf que escriu tot el que diu el personatge, sinó resumir-ho i fer-ho comprensible. També va explicar que “la missió del periodista és la de fer comprensible un missatge fosc”.
Amela també va explicar algunes anècdotes o curiositats de les seves entrevistes. Per exemple, en una li van explicar d’on venia l’expressió “estàs a la lluna de Valencia”.
Va ser una conferència divertida i profitosa des del punt de vista periodístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada