Tona acull cada dilluns de segona pasqua al matí la seva festa més reconeguda. Faldilles de flors i barretines ballen al compàs de músiques tradicionals. L’Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell omple de gent el Pavelló.Som dilluns de segona pasqua i a Tona es respira aire de festa. En aquest dia es celebra l’aplec de la rosa a Lurdes i al Castell, una festa que tots els tonencs i tonenques estimen i viuen en intensitat.
A les 12 del matí com cada any, els nens i nenes de l’esbart fan el seu recital de ballets. Aquest any, però, per culpa del mal temps, en lloc de la plaça major, on sempre es feia, s’ha habilitat el pavelló. Tot i això, l’ambient de gresca es segueix respirant igualment.
El pavelló estar ple a vessar. La gent estar repartida per les grades, asseguda a les cadires del voltant de la rotllana a on els dansaires ballaran o dretes a algun lloc a on hi hagi un forat per poder veure la ballada.
Nens, nenes, nois, noies, porten posats els tradicionals vestits de catalanet i catalaneta: faldilles de flors, faixes, mitgetes, davantals i barretines.
A la tribuna, la rosariaire major d’aquest any, Cristina Blancafort , l’alcalde i tots els regidors conversen esperant que els dansaires omplin la rotllana de festa. Abans però, Pilarín Bayés, la pregonera d’aquest 66è Aplec, fa unes breus paraules d’agraïment i d’orgull envers aquest cos de dansa de Tona.
Una filera de parelles de dansaires apareix galopant amb la música del ball de gitanes de fons i s’introdueix a la rotllana. El públic aplaudeix amb força. Comença l’espectacle!
Grups de dansaires distribuïts per edats, a partir de 2 anys, van dansant balls tradicionals, com el ball de bastons, el ball de cascavells o el ball de les rentadores.
El ball, però, que més esperen els espectadors, és el ball de gitanes de Rubí. Un ball que té una durada d’un quart d’hora i que dansaires i públic viuen amb gran intensitat. Una senyora comenta amb la del costat que “és el ball més maco” i algú més enllà que “quina força que tenen els dansaires!”. Només un “didalet” de menta, serveix per a què els dansaires puguin fer un descans, molt agraït.
El moment més divertit el posen els més petits de l’Esbart. Nens i nenes de dos anys ballen el ball del Patatuf. Alguns es posen a plorar, d’altres ballen seguin els passos i d’altres busquen la seva parella que ha marxat a saludar als seus pares o avis.
Un altre ball esperat per a tothom és el ball de la rosa de Tona. Com diu el comentarista, és un ball típic i únic de Tona que es balla amb una rosa. És un ball tranquil i molt bonic que serveix sempre, per posar punt i final a aquest recital. Amb els dansaires assenyalen el turó del castell de Tona, la gent aplaudint amb força i la rosariaire abraçant els seus companys d’Esbart, la ballada s’ha acabat. Ens haurem d’esperar, fins l’any que ve!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada