Cap a la societat del “pensament negatiu”?

Va ser ara fa uns anys quan de cop i volta, al jurat del programa Operación Triunfo, va aparèixer un personatge ben peculiar. Sí, jo el considero un personatge. No és més que un actor que opina sobre la manera de cantar dels altres.

Per tant, no sé si hauríem de culpar al propi Risto per dir les coses que diu i en conseqüència transmetre els valors que transmet... que per triomfar s’han de dir les coses que es pensen i deixar en ridícul als altres. En resum que “quan més per terra deixes als altres, més bo ets i més sincer”.

Sinó que crec que en part és culpa dels propis espectadors, ja que, si no fos per el gran èxit que ha generat, aquest personatge, hauria desaparegut del jurat d’OT. O sigui, que ens estem tornant una societat molt egoista, que només pensa en deixar anar les coses que pensa sense pensar en les conseqüències?

Aquest gran èxit també es pot demostrar, en el fet que ara Risto ha escrit un llibre anomenat “el pensamiento negativo”, un llibre a on fa un conjunt de reflexions que es decanten per refusar la hipocresia, la intenció de voler agradar sempre als altres.

En definitiva, que crec que hi hauria d’haver un equilibri entre dir la veritat sense més i voler aparentar que tot t’està bé. Tot i que, en la realitat tot sembla apuntar cap a una societat “de pensament negatiu”.