Amb dues hores i mitja pots fer moltes coses, per exemple, viatjar en el temps i visitar un Cabaret anomenat Kit Kat Klub a Berlín on la sensualitat t’envoltarà i no et deixarà fins el final. Fins que tornis a tocar de peus a terra i et trobis assegut al seient del teatre Apolo de Barcelona. Cabaret, tot un musical que no es pot passar per alt.
Som dimecres, però no un qualssevol, sinó un dimecres marcat per un partit de futbol de la Champions entre el Barça i el Schalke 04. Tot i així, això no afecta al teatre. Són tres quarts de nou i a davant del teatre Apolo de Barcelona hi ha molt rebombori ja que, a les nou comença el musical Cabaret que des de fa mesos s’està representant a aquest teatre de la Diagonal. Als bars del voltant en canvi, estan plens de gent mirant el partit. Cadascú concentrat en la seva forma d’entreteniment. Són dos móns a part: el futbol i el teatre.
Bombetes de llum groga envolta el títol de l’obra Cabaret que s’apaguen i s’encenen reclamant atenció i ho aconsegueixen. La gent que passa pel costat no pot resistir-se a mirar el rètol. L’espectacle no passa per alt entre la multitud de gent de Barcelona.
Només falten cinc minuts per a què comenci l’obra i els nervis són a flor de pell, últimes mossegades de l’entrepà, mirades de reüll al rellotge, moviments de cap carrer amunt i carrer avall esperant que arribi la persona, crits d’alleujament per haver arribat a l’hora...
Entrem al teatre i un murmuri ens acompanya. A l’escenari hi ha els artistes de cabaret parlant entre ells o amb el públic. Sis taules petites i rodones estan situades al peu de l’escenari a on hi reposen espelmes. L’ambient ens envolta. Sembla que estiguem a un Cabaret autèntic. Per megafonia anuncien que l’obra estar a punt de començar i els llums es tanquen progressivament.
L’espectacle comença amb un Welcom to Cabaret! Tot de noies comencen a ballar i a cantar la cançó de benvinguda de manera que la sala s’omple d’alegria. Corsers, lligacames, plomes, gavardines i faldilles massa curtes omplen l’escenari. La gent participa picant de mans i hi ha alguns que mouen tímidament les espatlles al ritme de la música. Ens trobem a Berlín al començament del nazisme al Kit Kat Klub a on el mestre de cerimònies ens va explicant la història d’amor de dues parelles.
L’escenari consta de dos nivells, un a on hi ha els músics i l’altra la de baix a on hi ha els artistes. Això dóna joc a les coreografies i a més permet que la gent situada al galliner gaudir també dels músics que també van vestits per l’ocasió.
Durant l’obra es van intercalant cançons tant conegudes com money, money, money, la vida es un cabaret sin mas, vamos al cabaret amb melodies més tranquil·les, moments de coreografies més sensuals a moments de diàleg. En tota l’obra no pares de ballar i cantar, de cridar i de participar. T’endinses en l’argument des del primer moment a on et conviden a entrar al Cabaret tot dient: WELCOME TO CABARET!!
Som dimecres, però no un qualssevol, sinó un dimecres marcat per un partit de futbol de la Champions entre el Barça i el Schalke 04. Tot i així, això no afecta al teatre. Són tres quarts de nou i a davant del teatre Apolo de Barcelona hi ha molt rebombori ja que, a les nou comença el musical Cabaret que des de fa mesos s’està representant a aquest teatre de la Diagonal. Als bars del voltant en canvi, estan plens de gent mirant el partit. Cadascú concentrat en la seva forma d’entreteniment. Són dos móns a part: el futbol i el teatre.
Bombetes de llum groga envolta el títol de l’obra Cabaret que s’apaguen i s’encenen reclamant atenció i ho aconsegueixen. La gent que passa pel costat no pot resistir-se a mirar el rètol. L’espectacle no passa per alt entre la multitud de gent de Barcelona.
Només falten cinc minuts per a què comenci l’obra i els nervis són a flor de pell, últimes mossegades de l’entrepà, mirades de reüll al rellotge, moviments de cap carrer amunt i carrer avall esperant que arribi la persona, crits d’alleujament per haver arribat a l’hora...
Entrem al teatre i un murmuri ens acompanya. A l’escenari hi ha els artistes de cabaret parlant entre ells o amb el públic. Sis taules petites i rodones estan situades al peu de l’escenari a on hi reposen espelmes. L’ambient ens envolta. Sembla que estiguem a un Cabaret autèntic. Per megafonia anuncien que l’obra estar a punt de començar i els llums es tanquen progressivament.
L’espectacle comença amb un Welcom to Cabaret! Tot de noies comencen a ballar i a cantar la cançó de benvinguda de manera que la sala s’omple d’alegria. Corsers, lligacames, plomes, gavardines i faldilles massa curtes omplen l’escenari. La gent participa picant de mans i hi ha alguns que mouen tímidament les espatlles al ritme de la música. Ens trobem a Berlín al començament del nazisme al Kit Kat Klub a on el mestre de cerimònies ens va explicant la història d’amor de dues parelles.
L’escenari consta de dos nivells, un a on hi ha els músics i l’altra la de baix a on hi ha els artistes. Això dóna joc a les coreografies i a més permet que la gent situada al galliner gaudir també dels músics que també van vestits per l’ocasió.
Durant l’obra es van intercalant cançons tant conegudes com money, money, money, la vida es un cabaret sin mas, vamos al cabaret amb melodies més tranquil·les, moments de coreografies més sensuals a moments de diàleg. En tota l’obra no pares de ballar i cantar, de cridar i de participar. T’endinses en l’argument des del primer moment a on et conviden a entrar al Cabaret tot dient: WELCOME TO CABARET!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada