Aquesta tarda m’he retrobat amb una de les tradicions més arrelades al meu col·legi. Una tradició que tot i el pas del temps no ha canviat el seu esperit. Una festa que quan jo era petita vivia amb gran intensitat. Es tracten dels Jocs Florals.
Tot i que l’escola estava canviada, hi havia professors nous, i per suposat els alumnes també havien canviat, hi havia el mateix ambient de nerviosisme i d’espera per saber els guardonats.
Enguany celebraven els 27ens edició d’aquest esdeveniment. Any rere any, els alumnes presenten una prosa o una poesia amb un pseudònim i el dia de Sant Jordi, en un acte al teatre de la mateixa escola, es celebra l’entrega de premis. Els premis són els mateixos des del primer any: Flor Natural que s’atorga a la millor poesia amorosa, l’Englantina d’or a la millor poesia patriòtica i la Viola d’or i argent al millor poema religiós.
A la meva època, hi havia una reina amb les seves dames d’honor que eren les encarregades de repartir els premis. Es feia així seguint la tradició dels Jocs Florals de Barcelona, que es van instaurar el 1859.
Tot i els petits canvis per modernitzar-los, els Jocs Florals segueixen tenint la mateixa importància i el mateix seguiment. M’agrada saber que a l’escola, les tradicions segueixin amb gran força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada